De la flama al microscopi
En la darrera publicació vaig parlar d’una neteja inadequada sobre el suport d’una pintura. La conservació-restauració existeix des de fa molts segles, però fa ben poc que es tenen uns criteris ètics ferms a l’hora d’intervenir. El tipus d’intervencions que fem avui en dia segueixen principalment a les idees de Cesare Brandi, un restaurador italià del segle XX. Molts segles abans, al segle I dC Plini el Vell ja mencionava mètodes d’intervenció en obres artístiques en el seu llibre Història Natural.
Potser el mètode més curiós és un que va proposar un restaurador italià del segle XIX, Secco Suardo. L’havia recollit de Guiseppe Guizzardi i només es recomanava en els casos més extrems per eliminar vernissos o incrustacions molt complicades. Consistia en impregnar la superfície amb alcohol per després calar-hi foc. S’apagava amb un drap humit i es retirava amb mista (una forma comuna de dir a la barreja d’alcohol i aiguarràs). No cal comentar com de mala idea és aquest mètode i les possibles conseqüències desastroses que podria provocar, però en aquell moment sembla que va tenir certa repercussió.
És a partir del segle XIX que comencen les perspectives crítiques amb la restauració, hi ha moltes línies diverses, en podem destacar la restauració arqueològica de Giuseppe Valadier i Rafael Stern, encara amb importants influències en les actuacions d’avui dia en aquest camp. Defensen la mínima intervenció i la discernibilitat màxima dels afegits. També calen destacar les postures de restauració científica de Camilo Boito i Gustavo Giovannoni que defensaven una perspectiva més científica de la professió amb una inclusió de tècniques i mètodes científics en les intervencions de restauració. Com he comentat, és Cesare Brandi a qui es pren com a referent actualment, la seva perspectiva té molt en compte el valor històric i artístic de cada peça i també l’espai on es troba.
Si voleu llegir més sobre antics mètodes de restauració, alguns més o menys encertats, us recomano l’article de l’Antoni Colomina Subiela: Vicente Poleró y los métodos de limpieza en el contexto de la restauración de pintura en el siglo XIX.
Detall d’una vinyeta de John Leech criticant les intervencions agressives dels restauradors