Publicació d’un article sobre estructures de retaules a Catalunya
Fa unes setmanes es va presentar el número 24 de la revista Unicum, de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, en el qual he publicat un article fruit d’una investigació sobre els sistemes constructius dels retaules a Catalunya entre 1550 i 1650.
L’article, titulat «La construcció de retaules a Catalunya entre 1550 i 1650. Una revisió de l’estructura de cinc retaules catalans», posa el focus en la importància d’estudiar l’estructura interna dels retaules i en el grau de complexitat constructiva que es va assolir en aquest període. Es tracta d’un moment de gran activitat retaulística, del qual, malauradament, només se n’ha conservat una petita part.
El text inclou una breu introducció sobre què són els retaules i per què és fonamental analitzar-ne l’estructura des del punt de vista de la conservació i la restauració. A continuació, s’hi presenta un resum de l’evolució artística del període ,marcat per importants canvis estilístics, i una revisió de l’evolució de les estructures a Catalunya, amb exemples dels encaixos més habituals. Finalment, s’hi descriu detalladament l’estructura de cinc retaules catalans de tipologia molt diversa i procedents de contextos geogràfics i eclesiàstics diferents.
L’article també inclou enllaços als models tridimensionals dels retaules estudiats, que permeten visualitzar els diferents encaixos i entendre millor el seu funcionament estructural.
Us avanço les conclusions, entre 1550 i 1650 trobem retaules d’una gran complexitat estructural, amb una àmplia varietat d’encaixos. Alguns, però, es repeteixen amb freqüència, com l’encaix de trau i metxa, molt habitual en unions en el pla vertical, o la cua d’orenella, utilitzada sovint en les unions entre taules. També s’ha pogut observar una diferència significativa segons la procedència dels retaules: els provinents de grans espais eclesiàstics, com la Seu d’Urgell o Santes Creus, presenten estructures més complexes i diferenciades dels elements decoratius; en canvi, en retaules de petites esglésies o ermites, els elements estructurals i els de talla sovint formen un únic conjunt, malgrat mantenir un treball de fusteria acurat i encaixos de certa complexitat.
L’article es pot consultar en la versió impresa de la revista i en línia a través del següent enllaç.
https://unicum.escrbcc.cat/index.php/unicum/article/view/335/592
A més, podeu visitar la pàgina web que vaig preparar, on trobareu tots els models 3D i els vídeos dels retaules estudiats.
https://sites.google.com/view/retaules/p%C3%A0gina-dinici
