Una ceba per restaurar? Una intervenció poc encertada
Fa unes setmanes vaig tenir al taller una pintura d’època contemporània que havia tingut una restauració recent poc encertada. Per eliminar la brutícia que tenia al damunt, el seu propietari l’havia netejada amb una ceba tallada per la meitat. En el moment, el resultat devia ser molt bo, però amb el temps aquesta intervenció ha estat perjudicial, tots els residus que hi van quedar, tant els líquids com sòlids s’han oxidat i han alterat greument la lectura estètica de la pintura. El vernís que protegia la pintura també es va veure alterat.
La neteja inicial va tenir un bon resultat perquè les cebes tenen enzims, en concret en tallar-la s’allibera l’alinasa (també és la que ens fa plorar). Els enzims són un mètode de neteja que s’utilitza a vegades en restauració (en solucions aquoses controlades i no a partir de verdures). Són catalitzadors de reaccions químiques i permeten l’eliminació de la brutícia pel trencament molecular d’aquesta. Hi ha enzims específics per cada tipus de brutícia que es vol eliminar i només afecten aquests. Explicat d’aquesta manera semblen un mètode de neteja perfecte, però presenten alguns inconvenients importants com la seva delicadesa amb relació al pH i la temperatura. Només funcionen a paràmetres concrets, i en variar deixen d’actuar. També es poden inhabilitar en contacte amb elements metàl·lics, i com molts pigments n’estan formats això pot ser un gran inconvenient. I finalment un de força important és el seu preu, molt elevat. Tot això, poden ser una opció interessant a provar tenint en compte les seves limitacions.
Detall de les restes de la neteja a la pintura
En el cas d’aquesta pintura, el que vaig utilitzar van ser solucions aquoses a un pH controlat, anomenades solucions amortidores. A sota hi quedava un vernís malmès per la intervenció de restauració anterior, per eliminar-lo vaig fer servir mitjans físics i després vaig tornar a protegir la pintura amb un vernís amb protecció contra la llum UV. En el cas d’aquesta pintura, va haver-hi sort que estava envernissada i la capa pictòrica va quedar protegida, en cas contrari, el resultat podria haver estat molt diferent.
Sobre l’ús d’enzims en restauració en parla extensament Paolo Cremonesi a L’uso degli enzimi nella pulitura di opere policrome.